dissabte, 2 d’abril del 2016

Anàlisi dels amplificadors en zona lineal (31/03/2016)

Després de les vacances de Setmana Santa hem reprès el curs i per posar-nos al dia hem resumit les conclusions a les que vam arribar la darrera classe sobre el funcionament de l’amplificador operacional en zona lineal.
Per estudiar l’A.O en aquesta petita zona vam veure que era molt útil relacionar Vo amb el circuit, aquesta relació l’anomenem realimentació i avui hem vist que quan estudiem un circuit realimentat podem seguir dos procediments:
  1.  Substituir l’A.O. pel seu model a la zona lineal.
  2.  Ens adonem que no cometem cap error important si suposem que  Ao (Vo = Ao(V+-V-)) tendeix a infinit, aquesta suposició implica que el valor absolut de V+-V- tendeix a 0 i per tant que V+ = V-, equació que afegirem al KCL. És a dir, quan ens trobem davant d’un A.O. realimentat el més ràpid i senzill serà afegir al mètode nodal modificat l’equació que obtenim d’aplicar el mètode de curtcircuit virtual : V+=V-.

A continuació hem estudiat diversos circuits amb A.O. realimentats:
AMPLIFICADOR IDEAL NO INVERSOR:


Si estudiéssim amb el mètode de caixa negra un amplificador com el següent obtindríem que l’entrada està curtcircuitada i que Vo=kVin, on k=1+R2/R1. Que l’entrada estigui curtcircuitada implica que la resistència d’entrada és infinita, i això el converteix en ideal, ja que no modificarà en absolut el circuit que li proporciona la tensió a amplificar, l’anomenem a més no inversor perquè la sortida tindrà el mateix signe que l’entrada.
L’ona associada a la sortida d’aquest circuit, sempre que es trobi dins la zona de validesa (|Vo|<Vcc), tindrà la mateixa forma que l’ona d’entrada, si sortim d’aquesta zona vàlida, obtindríem aquesta forma però distorsionada.

AMPLIFICADOR INVERSOR:


En aquest cas si estudiem el circuit obtenim que la resistència d’entrada no és infinita, sinó que Rin=R1, això fa que no sigui ideal, ja que afectarà als KCL del circuit que proporciona la tensió a amplificar. La sortida serà -Vin·R2/R1 ,per tant el signe de la sortida serà el contrari que el de l’entrada, és a dir, l’amplificador serà inversor.
Si afegíssim en paral·lel a la resistència R2 un condensador, analitzaríem el circuit en RPS i ens adonaríem que H(s)=(-R2/(R2Cs+1))/R1 , és a dir, actua com un A.O. inversor però enlloc de R2 tenim la impedància equivalent en paral·lel de R i C.

AMPLIFICADOR DIFERENCIAL:


La forma més eficaç d’analitzar aquest circuit és aplicant superposició, això ens porta adonar-nos fàcilment que està format per un amplificador inversor i un de no inversor, la sortida total serà per tant : Vo=(1+R2/R1)·(R4/(R3+R4))·V2-R2/R1·V1
Ens adonem a partir d’aquest resultat que si tots els resistors tenen el mateix valor Vo=V1-V2, amb aquest motiu l’anomenem diferencial o restador, i no és ideal ja que la part del amplificador inversor no ho és.

Després hem introduït un nou esquema circuital, format per la connexió de varis circuits, que anomenem circuit amb etapes connectades en cascada. Quan estudiem aquest tipus de circuit ho fem analitzant per separat cadascun dels circuits, ja que la 2a etapa no afecta al funcionament de la primera, l’únic que l’alimentació de la segona serà la sortida de la primera etapa. Això implica que la Vo final serà el resultat de multiplicar Vg per les funcions de xarxa de cadascun dels circuits.

L’últim tipus de circuit amb A.O. que hem vist és l’integrador, que com prediu el seu nom, ens permet obtenir a la sortida la integral de l’entrada.

La Vo d’aquest circuit, si la calculem de manera general ens dóna -1/CR·∫Vin dt , on -1/CR és un factor d’escala que podem eliminar triant de manera adequada els valors de C i R.
Si a més connectem en cascada aquest circuit amb un A.O. inversor amb R1 i R2 iguals, això li canviarà el signe, i si l’enllacem al A.O. inversor un circuit que ens permeti obtenir a la sortida una senyal esglaó i darrere del A.O. integrador un circuit amb un A.O. funcionant com a comparador i un LED, haurem creat un temporitzador que permetrà encendre el LED quan nosaltres desitgem ajustant el temps d’espera del temporitzador a partir del valor del potenciòmetre que hi haurà connectat a la V- del A.O. comparador (V+ estarà connectat directament al circuit integrador).

El descobriment d’aquest últim A.O., l’integrador, explica perquè anomenem a aquests dispositius amplificadors operacionals i és justament perquè ens permeten realitzar els operadors lineals (suma, resta, derivació, integració...).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada