Per començar la classe vam fer un petit resum de les
anteriors i vam adonar-nos que l’aportació més important de Bode és que l’ús
del logaritme ens permet separar la representació complexa de H(s) en una suma
de traces elementals i a més rectilínies.
Vam recordar que com ja haviem vist el dia anterior per calcular el guany en
decibels a una freqüència concreta partirem d’un guany conegut i li restarem
els decibels que disminueix el traçat per dècada multiplicats pel nombre de
dècades que separen el valor que busquem de la freqüència que hem pres com a
referència, aquest nombre de dècades es pot calcular com el logaritme de la
freqüència desitjada dividida entre la freqüència de referència.
Tot i que gairebé tot son avantatges, les traces de Bode
generen un petit error, però fins a quin punt és important? vam estudiar
l’abast d’aquest error introduït per la representació asimptòtica respecte la
real, i vam adonar-nos que a partir de la freqüència de 2Wc els dos traçats ja
es confonen i per tant l’error es podia considerar molt petit. En canvi vam
veure que quan representem l’argument, mentre que la representació asimptòtica
esta formada per dues rectes, el valor real de l’argument a Wc es troba
entremig d’aquestes dues, per solucionar-ho, una dècada abans de Wc comencem a
dibuixar una recta que s’apropi al valor d’argument a Wc, que l’assoleixi a aquesta
W i que arribi una dècada després a l’altra recta.
 |
| Exemple de traça de Bode de l'argument d'una sinusoide. |
Seguidament vam realitzar uns quants exemples de traces de
Bode de diversos circuits, veurem que hi haurà alguns circuits que comportaran
una traça de Bode formada per més components i això podrà fer augmentar l’error
en alguns casos, però ja hem vist que la tangència entre representació real i asimptòtica
es produirà molt ràpidament. Per dibuixar traçats de Bode de circuits
connectats en cascada ho farem de la mateixa manera, només ens caldrà trobar la
funció de xarxa total que estarà formada per la multiplicació de les
successives funcions de xarxa.
Cal destacar que podrem considerar verdaderament conegut un
circuit quan en coneguem la seva funció de xarxa, el mòdul i l’argument d’aquesta,
i la freqüència 1/2π·Wc, a la qual tindrà un comportament especial que també
haurem de conèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada