dilluns, 29 de febrer del 2016

Funcions de xarxa i bipols equivalents (29/02/16)

Per començar, a mode introductori hem fet, com a cada sessió, un petit resum dels conceptes vists fins al moment, per acabar-nos centrant en la darrera introducció, la funció de xarxa (H(jw)), que podríem definir com una constant de proporcionalitat complexa que relaciona el fasor Vo amb el fasor Vg, és a dir, l'excitació amb la resposta del circuit a la sortida.

Vo=H(jw)·Vg , i conseqüentment H(jw)=Vo/Vg

El mòdul de la funció de xarxa ens dóna informació sobre la variació de l'amplificació en funció de la pulsació de la sinusoide d'entrada, es calcula fent el mòdul del numerador entre el del denominador.
 |H(jw)|= |Vo|/|Vg|

L'argument en canvi, mostra el desfasament entre l'entrada i la sortida. 


arg(Vo)-arg(Vg)=arg(H(jw)).

Per familiaritzar-nos amb el càlcul de funcions de xarxa hem resolt 2 exercicis en els quals es tractava de trobar de forma generalitzada una expressió per la funció de xarxa i a partir d'aquesta calcular Vo a diverses pulsacions. Cal destacar dos resultats importants:
  • Sovint per distingir entre freqüències altes o baixes posem com a punt mig la freqüència associada a una pulsació de 1/RC.
  • Un circuit amb esquema de divisor de tensió però amb un inductor i un condensador en paral·lel enlloc de R1 esdevé un circuit obert quan la pulsació és w=1/√LC .
Sense perdre de vista les funcions de xarxa hem realitzat un petit recordatori i alhora una ampliació del tema dels bipols equivalents.

A nivell resistiu la resistència equivalent d'un circuit es troba connectant als borns del circuit una font de corrent i mesurant el voltatge que s'hi genera, la relació de proporcionalitat que es donarà entre la tensió i el corrent és la resistència equivalent.

Req=V/I.

En canvi, si generalitzem per totes les impedàncies haurem de treballar en el camp fasorial i en aquest cas la constant de proporcionalitat serà complexa, l'escriurem Zeq(w), ja que serà funció de la pulsació.

V=Zeq(W)·I Zeq(W)=V/ I

El mòdul d'aquesta impedància ens donarà la relació entre l'amplitud de la sinusoide de tensió i la de la sinusoide de corrent, l'argument, igual que el de la funció de xarxa, ens dóna el desfasament, però per la impedància equivalent d'un bipol, a diferència d'en la resta de fasors ens serà més útil treballar amb la forma binòmica del nombre complex i així, Zeq=R(w)+jX(w). La part imaginària s'anomena reactància i a la part real la podem anomenar també resistència.

Després de resoldre 3 exemples d'exercicis en els quals es demanava trobar la impedància equivalent a un bipol hem finalitzat la classe amb un teorema que ens serà de gran utilitat i que permet substituir qualsevol bipol per un senzill circuit format per un resistor en sèrie amb un inductor o un condensador, sempre que sapiguem la pulsació a que treballa.
És a dir, tot bipol que treballi a una pulsació concreta i coneguda pot ser substituït per un resistor en sèrie amb un inductor o un condensador. Escollirem si ha de ser un inductor o un condensador en funció del signe de la reactància. Si la reactància és negativa parlarem d'una impedància de tipus capacitiu i utilitzarem un condensador i en canvi si és positiva es tractarà d'una impedància de tipus inductiu i utilitzarem un inductor.


dijous, 25 de febrer del 2016

Comencem a conèixer el comportament d'un circuit en RPS (25/02/2016)

Com cada classe, avui, 25 de febrer, hem començat recordant els conceptes més importants introduïts a la classe anterior, a la qual vam començar amb l'anàlisi de circuits en RPS (règim permanent sinusoïdal), amb la introducció del concepte de fasor i d'una nova manera de resoldre circuits que consistia en trobar el circuit transformat fasorial, operar amb ell ja que facilitava molt els càlculs i una vegada obtingut el resultat transformar-lo, tenint en compte la pulsació de l'entrada, a la forma d'equació sinusoïdal.

CIRCUIT → Circuit transformat fasorial → Vo → Vo(t)

Vo(t)=|Vo|·cos(Wo·t+argVo)

A partir d'aquest mètode de resolució aconseguim convertir una equació diferencial i de difícil resolució en una equació lineal; ens permet relacionar mitjançant una constant el fasor associat al voltatge amb el fasor relacionat a la intensitat no només pels resistors sinó també pels condensadors i inductors. Aquesta constant que surt de dividir V/I s'anomena impedància, en el cas del resistor és la resistència R, pel condensador 1/j·C·Wo i per l'inductor j·L·Wo.

Cal mencionar també que tan el KCL com el KVL es compleixen de la mateixa manera en el circuit fasorial.

A continuació, per fixar aquests conceptes i posar-los a la pràctica, hem fet uns exercicis de resolució de circuits que en aquest cas hem resolt mitjançant aquest mètode. M'agradaria fer especial menció a certs «trucs» o formes de resolució que han anat sorgint en l'anàlisi d'aquests circuits i que seria molt útil per tenir-los en compte de cara a nous exercicis.

  • TRUC: intentar transformar el circuit a un circuit amb l'estructura del divisor de tensió, òbviament sense modificar-ne el seu funcionament; ja que l'anàlisi del divisor de tensió és dels més utilitzats i ja en sabem l'estructura i resolució.

Vo=Vi·R2/(R1+R2)

  • Si apareix en el circuit més d'una font i sobretot en el cas que les fonts subministrin senyals de diferent pulsació aplicarem la llei de superposició i Vo=Vo1+Vo2+...
L'últim circuit que hem analitzat era un circuit que estava alimentat per dues fonts de pulsacions diferents, després de resoldre'l per superposició ens hem donat compte que en casos com aquest seria molt còmode i útil fer-ne un estudi generalitzat, sense especificar una pulsació concreta i que podríem utilitzar més endavant per l'anàlisi d'aquest circuit a qualsevol pulsació, amb aquest objectiu hem iniciat el següent punt: «CONÈIXER EL COMPORTAMENT D'UN CIRCUIT EN R.P.S»

Per analitzar un circuit de manera generalitzada apareix el concepte que anomenem «Funció de xarxa», aquesta funció, que depèn de la pulsació i escriurem com H(j,W) varia en funció de com és el circuit i de la freqüència i ens permet relacionar l'excitació amb la resposta del circuit, sempre treballant en el camp fasorial.

Vo=H(j,W)·Vg i conseqüentment: |Vo|=|H(j,W)|·|Vg| i arg( Vo)=arg(H(j,W))+arg( Vg)

Això ens porta a que la inversa del fasor resultat sigui:

Vo(t)=|H(j,W)|·|Vg|·cos(wt+arg( Vg)+arg(H(j,W)))


Per últim, hem fet un exemple amb aquest mètode.

dimarts, 23 de febrer del 2016

"Immersió" en l'estudi de circuits en règim permanent sinusoïdal (22/02/16)

Aquesta setmana hem iniciat la segona setmana de classes d'aquest quatrimestre; a la classe del dilluns vam començar fent un resum a mode d'introducció dels temes tractats l'anterior setmana, temes introductoris i de metodologia de l'assignatura.

Fruit d'aquest resum vam obtindre el següent esquema:
                                                                                                                               
 Circuit fisic → Model circuital = relacions lineals → sistema d'equacions provinents de:
  • Elements:
    • V=R·I (resistor)
    • V=L·dI/dt (inductor)
    • V=C·dV/dt (condensador)
    • Fonts independents de corrent i de tensió.
  • Estructura:
    • KVL
    • KCL
Però ens vam adonar de dues coses, dos problemes: el sistema d'equacions a resoldre implica saber resoldre equacions diferencials i a més nosaltres necessitàvem més elements de circuit.

Com a solució al segon problema apareixen les fonts controlades, unes fonts que sorgeixen amb l'aparició d'un nou element no lineal anomenat díode. En un començament, aquest element servia per controlar el pas del corrent, ja que només permetia circulació de corrent en una direcció, però la seva evolució va portar al descobriment del que podríem anomenar el primer amplificador i de les fonts controlades o dependents de les que parlàvem anteriorment. Aquestes fonts poden ser de tensió o de corrent i la seva principal característica és que el corrent o la tensió que les travessa depèn de la tensió o el corrent que circula per un circuit aïllat.

Aquests elements s'inclouen a la nostra reduïda «biblioteca» d'elements de circuit que ara està formada pels següents:
  • Resistor
  • Inductor
  • Condensador
  • Fonts independents:
    • De tensió
    • De corrent
  • Fonts dependents o controlades:
    • De tensió
    • De corrent
Pel que fa al primer problema que comentàvem anteriorment, donarem per bo, ja que de moment no sabem resoldre equacions diferencials, que la tensió de sortida d'un circuit en funció del temps sempre vindrà donada per una part exponencial (e-t) sumada a una part sinusoïdal; la part exponencial però, només s'apreciarà els primers segons i després tendirà a valdre 0, és per això que nosaltres ens centrarem en estudiar el comportament del circuit a partir del moment en que desapareix l'exponencial, és a dir, estudiarem els circuits en el que anomenem Règim Permanent Sinusoïdal (RPS).

En aquest punt vam començar doncs la primera part pròpiament de teoria del curs, que anomenem: «ANÀLISI DE CIRCUITS EN RÈGIM PERMANENT SINUSOÏDAL»

Amb aquest objectiu vam fer una introducció a les característiques més importants d'una funció sinusoïdal (amplitud, pulsació, de la qual obtenim la freqüència i el període de l'oscil·lació i desfase) i a continuació vam introduir el nou concepte de fasor associat a una sinusoide, un fasor és un nombre complex que s'associa a una sinusoide de mòdul l'amplitud i argument el desfase i que ens facilita molt els càlculs.
Compleix la propietat següent: Vs=V1+........+Vn.
En el domini fasorial el resistor segueix complint la mateixa relació però el gran avantatge és que l'inductor i el condensador també estableixen una relació de proporicionalitat entre la tensió i el corrent que els travessa. 
En el cas de l'inductor V=I·L·Wo·j i pel condensador I=V·1/j·C·Wo. (al camp fasorial)
El conjunt d'aquestes característiques és el que ens permet estudiar els circuits de la següent manera:
  1. A partir de l'esquema circuital en creem un de nou convertint tots els elements de l'esquema al fasor que els correspon. («resistivitzem» el circuit)
  2. Fem els càlculs adients treballant amb fasors i quan arribem al final convenim el fasor que en resulta a la sinusoide que porta associada.
Per acabar la classe, seguint aquest mètode,vam resoldre un model circuital proposat pel professor i vam comprovar que complia amb l'esperat comparant el resultat amb la resolució de l'equació diferencial.



dijous, 18 de febrer del 2016

Introducció al temari del curs (18/02/16)

A la primera classe teòrica del quatrimestre hem fet una introducció a la manera de tractar l'electrònica que utilitzarem durant aquests 4 mesos, començant pels tipus de circuits que estudiarem i fent ènfasi en alguns termes o conceptes que seran d'ús habitual al llarg del curs.

L'objectiu de l'assignatura serà estudiar l'interconnexió entre elements de naturalesa elèctrica pel processament d'informació.

Per començar cal diferenciar els circuits grans dels petits, serà un circuit petit aquell en el qual el quocient l/c (l=longitud, c=velocitat de la llum) sigui despreciable respecte el període de l'ona sinusoidal d'entrada i són els que estudiarem ja que són els únics que compleixen les lleis de Kirchoff (KVL: llei de kirchoff de tensions i KCL: llei de kirchoff de corrents). 

Pel que fa a conceptes que utilitzarem de forma habitual al llarg d'aquest quatrimestre cal destacar els següents:

- Esquema circuital, dins del qual parlarem de nodes i de tensions nodals.
- Model circuital que és una representació abstracta d'un esquema circuital amb les característiques del circuit que la persona que el dissenya considera oportunes. Aquest model es construeix al voltant d'un element de circuit. Cada element es decriu mitjançant una relació v=f(i) que forma part del que podríem considerar una biblioteca limitada i que sigui lineal i s'intenta mimetitzar l'esquema circuital. 
A partir d'un mateix esquema circuital pot existir més d'un model de circuit en funció de qui el dissenya i la precisió amb que ho faci.       

Per finalitzar la classe hem fet un model circuital d'un esquema de circuit que havíem suposat anteriorment.